Segles XV i XVI

Res Fol 60_01_detall.jpg

Dioscòrides Pedani: Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortiferos.- Madrid: Arte y Bibliofília, 1983

Introducció

El Renaixement va suposar una revolució en el món de les ciències. La botànica es desenvolupa com una disciplina científica, separada de l’herboristeria i la medicina. En aquest període diversos factors van contribuir al desenvolupament i progrés de la botànica: la invenció de la impremta, l’aparició del paper per a l’elaboració dels herbaris i el desenvolupament dels jardins botànics de manera que es va incrementar notablement el nombre d’espècies conegudes i gràcies a la impremta se’n va  difondre el coneixement a escala internacional.

Res Fol 60_25_Detall.jpg

Dioscòrides Pedani: Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortiferos.- Madrid: Arte y Bibliofília, 1983

Andrés Laguna (1510-1559)

L’obra de Dioscòrides, que no es va oblidar durant l’Edat Mitjana, s’edità de nou, es comentà i es va ampliar, tant a Europa com al món islàmic. Cal destacar en aquest període l’edició espanyola, l’any 1566, d’ Andrés Laguna de l’obra  De Materia Medica de Dioscòrides.

Durant el segle XVI es van fundar al nord d’Itàlia i a França els primers jardins botànics, com per exemple el de Pàdua l’any 1544, Pisa i Bolonya el 1547 o Montpeller el 1593. Es va iniciar l'estudi empíric de les plantes de cada país i de les plantes exòtiques, portades pels exploradors europeus i conreades en jardins i van començar a publicar-se tractats i catàlegs que ja no eren només comentaris de les obres dels antics, sinó que intentaven obtenir i presentar un coneixement al més exhaustiu possible de la diversitat de les plantes. L'esquema classificatori va seguir sent en aquest període hereu del de Teofrast.

Al començament del segle XVI, un grup de botànics centreeuropeus es van interessar particularment per les qualitats curatives de les plantes i es van esforçar a dibuixar i descriure amb fidelitat les plantes que creixien a la seva terra natal, que van publicar en llibres «sobre herbes» o «herbaris», per la qual cosa se'ls coneix com a «herboristes». Aquests herbaris, que  contenien llistes i descripcions de nombroses herbes, les seves propietats i virtuts, particularment referides a la seva utilització com a plantes medicinals, van tenir la virtut de suplementar i, més tard, reemplaçar el coneixement transmès oralment. Els primers herbaris d'aquest tipus oferien solament informació sobre propietats medicinals, reals o imaginàries, d'un grup de plantes.

Segle XVI 4º 487_07_Detall.jpg

Hortus sanitatis De herbis et plantis. De animalibus et reptilibus.- [Strassburg] : [Reinhard Beck], 1517.

L'Hortus Sanitatis

L’Hortus Sanitatis (Jardí de Salut) és la primera història natural enciclopèdica, publicada a Magúncia per Jacob Meydenbach, l’any 1485.  Junt amb l’obra de Dioscòrides, del segle I, l’Hortus Sanitatis, en les seves múltiples edicions, fou l’herbari més popular i influent de la farmacopea antiga.  És atribuït al botànic Johannes de Cuba.

Descriu les espècies en el món natural, juntament amb els seus usos medicinals i modes de preparació, però també tracta d'animals, ocells, peixos i pedres. A més, l'autor no es limita només a tractar sobre criatures reals, sinó que també incorpora animals mítics com el drac, l’harpia, l’hidra, el fènix o el zitiró.

Les il·lustracions gravades sobre fusta són estilitzades i moltes va ser reutilitzades en altres obres. A més de les representacions de medicaments simples, les imatges mostren el seu ús per éssers humans, envoltats en escenes relacionades amb el seu entorn natural, com un riu amb peixos i sirenes, una dona traient polls a un home o un doctor analitzant un tub d’orina. Inusualment per al període, molts dels gravats en fusta van ser pintats en color.

Segle XVI 12º 154_Fuchs_02_detall.jpg

Leonard Fuchs: Primi De Stirpium Historia Commentariorum Tomi Uiuae Imagines, In Exiguam Formam Contractae.- Basel: Oficina Isengriniana, 1545

Leonard Fuchs (1501-1566)

Leonard Fuchs fou un metge alemany que va ser professor de medicina a la Universitat de Tübingen. L’any 1535 va escriure De historia stirpium commentarii insignes (Comentaris notables sobre la història de les plantes), que és un tractat de botànica mèdica, imprès per primera vegada a Basilea l’any 1542, que descriu 497 plantes medicinals juntament amb el seu ús terapèutic, totes il·lustrades i amb el nom en llatí i alemany El seu objectiu era la millora de l’assistència mèdica i per això Fuchs va fer èmfasi en els aspectes farmacològics, ja que a continuació de la descripció de cada planta, donà les seves indicacions terapèutiques.

El rigor que les caracteritza marca un nou model de representació botànica, fins al punt que esdevenen imatges copiades múltiples vegades  fins al segle XIX. Com que Fuchs era luterà, la seva obra va formar part de la llista de llibres prohibits, pel fer d’haver-lo escrit en alemany i no en llatí, des de l’any 1559 fins al segle XX. És considerat un dels millors llibres il·lustrats de tots els temps.

Res 4º 53_01_Detall.jpg

Adam Lonitzer: Kräuterbuch.- Franckfurt am Mayn : Steinmeyer, 1630

Adam Lonitzer (1528-1586)

Adam Lonitzer  va ser un botànic alemany que l’any 1557 va escriure una obra titulada el Kräuterbuch (Llibre d’herbes), en gran part dedicada a la  destil·lació, que va tenir  diverses edicions fins al 1783. Va esdevenir un autèntic “best-seller” de la botànica. Era la revisió del famós herbari d’Eucharius Rösslin. Fou dels primers llibres amb disputes sobre drets d’autor, ja que s’hi van utilitzar les xilografies d’altres herbaris amb il·lustracions d’Otto Brunfels i així es pogué vendre a preus més baixos. Les edicions sovint es presentaven acolorides a mà.

Segle XVI 8º 722_02_Detall.jpg

Nicolás Monardes: Primera y segunda y tercera partes de la Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias occidentales…- En Sevilla: en casa de Fernando Díaz, 1580

Nicolás Monardes (ca.1508-1588)

Monardes va ser un metge espanyol que va estudiar a Alcalá de Henares  però exercí la professió a Sevilla amb gran èxit. Va reunir un important herbari i conreà a més diverses plantes americanes en el seu propi hort.

El seu treball més conegut va ser la Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales, publicat per primera vegada a Sevilla el 1565. La seva contribució a la farmacognòsia i l’estudi de les drogues i substàncies d’origen natural va ser molt rellevant, com demostra l'enorme interès despertat pel seu llibre, que en poc més de cent anys va tenir 42 edicions en sis idiomes.

En aquesta obra es va proposar estudiar i experimentar amb els productes i medecines del Nou Món per explorar-ne les propietats farmacològiques, aprofitant que Sevilla era el port d'entrada al Vell Món des de les Índies Occidentals. Per això Monardes va conrear en el seu hort plantes americanes i va descriure per primera vegada moltes espècies com el card sant, el guaiac, el pebre, la canyella d'Índies, el tabac, el bàlsam de Tolú, entre d’altres conegudes i descrites imperfectament. Familiaritzà els europeus amb plantes tan importants com la pinya tropical, el cacauet, el blat de moro, la patata o la coca.

Segles XV i XVI