Segle XX a Montserrat

Svenson

P. Adeodat Marcet i Poal (1875-1964)

Svenson

P. Adeodat Marcet. Marconis-Litium martagon. Flora Montserratina.

[Sense títol]

P. Adeodat Marcet.- Teix.- Flora Montserratina

P. Adeodat Francesc Marcet i Poal (1875-1964) i la Flora Montserratina

A la primeria de l’any 1903 el P. Adeodat  Francesc Marcet i Poal inicia la  confecció d’un herbari exhaustiu de les plantes de Montserrat. En aquest estudi, fet per encàrrec de l’abat Josep Deàs, interessat com estava en el foment de la cultura entre els monjos, Marcet inicia l’estudi de la flora i la confecció de l’herbari.

Aquest inici és animat pel mestratge del Dr. Joan Cadevall i també pel gran interès científic general que despertaven les ciències naturals als  inicis del segle XX. La gran part de recol·leció de les plantes  de la Flora Montserratina es realitzà entre els anys 1903 al 1905, tot i que puntualment s’hi troben exemplars recol·lectats durant els anys 1908, 1910 i 1911 i una regona etapa a principis dels anys 40. Enmig dels dos períodes, uns llargs anys, d’escassa activitat recol·lectora,  marcats per altres obligacions de monjo i sobretot pels fets de la Guerra Civil.

 Amb la figura d’Erik Svensson al monestir,  després de la guerra, i concretament entre els anys 1941 al 1945, el P. Adeodat inicia una nova exploració de la muntanya per completar el seu treball d’herborització.

 L’herbari consta de 1781 plecs distribuïts en 42 caixes. Cada plec està format per una carpeta de paper protectora de la cartolina que conté la mostra de l’exemplar. A la coberta exterior s’hi troba una etiqueta enganxada amb la informació corresponent de l’exemplar, amb el nom científic, el nom vernacle, el lloc i data de recol·lecció i un apartat per a les observacions. La cartolina té impresa una orla amb motius florals i una capçalera Flora Montserratina, la mostra de la planta ben premsada i cosida amb  fil a la cartolina. En alguns plecs també s’hi troben notes autògrafes del Dr. Joan Cadevall i d’en Carles Pau.

La importància de l’herbari del P. Marcet recau en el mesurat treball de recerca, de preparació i de presentació de cadascun dels seus plecs, que regulen anteriors treballs i completen la Flora Montserratina fins al punt d'ésser un herbari de referència.

Entre 1948 i 1953, va publicar un  catàleg de la flora de Montserrat en  llengua castellana a la revista Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural de Madrid, en fascicles. Inclou unes 1100 espècies, més subspècies i varietats. Va acompanyada de claus de determinació de famílies i gèneres i d’una descripció breu de cada espècie, però no compta amb indicacions de distribució de cada tàxon a la muntanya ni de l’ambient on viu cada planta.

Publicà un gran nombre d’articles al  Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural i a la Revista Montserratina. Col·laborà a l'Enciclopedia Espasa. Fou membre corresponent de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.

  

Flora Montserratina. Col·lecció Buch

Les estampes de la Flora Montserratina

Des de Montserrat es publicaren estampes devocionals amb fragments de flors assecades que servien al P.  Adeodat per confeccionar la Flora Montserratina. En el vers de l’estampa hi havia fragments de poemes de Verdaguer:

Si jo fos un aucellet,

oh gentil Verge Maria,

volaria a Montserrat,

lo cor de lo patria mia.

Cap al Cel

Cap al Cel, me'n volaria 

cap al Cel.

J. Verdaguer

 

P. Ubach

Bonaventura Ubach: El Sinaí: viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel.- 3a ed.- Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

[Sense títol]

La Bíblia : versió dels textos originals i comentari  pels monjos de Montserrat .- Montserrat: Monestir de Montserrat, 1926-1982

P. Ubach

Espècies Suralternis de la Flora Sinaítica del P. Ubach. Fons P. Ubach. Plec 6/115

El P. Ubach ( 1879-1970), la Flora del Sinaí i La Bíblia

El P. Bonaventura Ubach va fer tres  viatges  al Sinaí els anys 1910, 1928 i 1932. Aquests viatges foren  el punt de partida dels seus dos grans projectes: la publicació  de la versió dels textos originals de la Bíblia en català amb elaborats comentaris científics, i la creació del Museu Bíblic de Montserrat.

La flora sinaítica formà part del primer gran projecte. Les plantes van ser recol·lectades pel P. Ubach durant el  primer viatge al mont Horeb, l’any 1910, i li van servir per il·lustrar la Bíblia en català, on les plantes són presents en els tres volums il·lustrats, impresos entre 1929 i 1954 i dedicats a l’Antic Testament: el Gènesi,  l’Èxode i el Levític i els Nombres i el Deuteronomi.

L’herbari del P.  Ubach es conserva en 9 grans volums amb les plantes dissecades i les cartel·les corresponents amb indicació, en llatí del gènere i l’espècie.

Conté dos grans blocs: les plantes de la Bíblia  i les plantes del Sinaí, aquesta última  formada per tres grans famílies: dicotiledònies, monocotiledònies i gimnospermes, on es descriuen 34 famílies, 85 gèneres i 106 espècies. 

El P. Ubach, en el seu projecte bíblic, no només volia comentar la Bíblia des del punt de vista filològic o exegètic, sinó també  il·lustrar-la amb imatges  concretes,  que ajudessin  a comprendre la realitat dels textos originals. És per això que es pot definir com a flora bíblica, perquè se centra en les plantes mencionades a les Sagrades Escriptures, tot procurant donar una dimensió científica, i alhora religiosa, a la creació del seu herbari i en especial a la flora del Sinaí.

Com a anècdota cal destacar que trobem una espècie anomenada   Diplotaxis  acris Deasi, en honor  a l’abat Deàs, que impulsà els  estudis orientals del P. Ubach a principis del segle XX. Per altra banda, Svensson en una de les revisions de l’herbari, va descobrir una espècie nova  i l’anomenà Moretia Ubachi, en reconeixement al P. Ubach.

Carles Pau  va publicar  el catàleg de la flora del Sinaí l’any 1913, a l’apèndix I de l’edició del llibre El Sinaí: viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel i posteriorment fou revisada pel botànic Erik R. Svensson els anys 1941 i el 1960.

Els plecs de la Flora del Sinaí  van ser revisats per Carles Pau i Erik Svensson al llarg de més de 50 anys. Mostra de la col·laboració entre experts són les  etiquetes de molts dels plecs, que contenen anotacions dels dos botànics, com per exemple les del plec corresponent a l’espècie Suralternis.

La flora del P. Ubach va ser objecte d’una ponència del P. Pius Ramon Tragan l’any 2003, en el marc d’unes jornades a Torí, dedicades a la botànica d’Egipte titulada Bonaventura Ubach e l’erbario del Museum Biblicum. Le piante che videro l’Esodo.

L’any 2015 es publicà la Flora sinaítica del P. B. Ubach, revisada per  Carles Pau, en forma d’apèndix al llibre Naturalia e artificialia: le piante e i fiori d’Egitto nell’esperienza museografica degli scavi e degli erbari, on també es publicà l’esmentada ponència del P. Pius Ramon Tragan.

Comissaria de Montserrat

Carta del Cap de Servei d'Arquitectura de la Consellería de Cultura de la Generaliat de Catalunya- Fons Comissaria de Montserrat. Arxiu Abadia de Montserrat

Comissaria de Montserrat

Llistat de plantes donades a Montserrat. Fons Comissaria de Montserrat. Arxiu Abadia de Montserrat

El fons de la Comissaria de Montserrat durant la Guerra Civil

Al fons de la Comissaria de Montserrat durant la Guerra Civil, hem trobat  un document amb un llistat de plantes sol·licitades al Jardí Botànic de Barcelona amb destí al jardí de Montserrat.

És datat  entre el mes de novembre de 1937 i el febrer de 1938, en plena Guerra Civil,  quan Montserrat era encara un recinte amb una relativa tranquil·litat, on polítics i famílies benestants de Barcelona feien estada fugint dels bombardejos de la ciutat de Barcelona.

El mes d’abril del 1938 Montserrat va esdevenir hospital militar i la situació va canviar radicalment.

En el document, escrit  des de la Conselleria de Cultura, es demana al director del Servei de Parcs de Barcelona “materiales vegetales” per a la  rehabilitació de la flora característica i de jardí de la muntanya que s’està fent a Montserrat.

Des dels vivers de l’Ajuntament  s’envia el material sol·licitat, juntament  amb  una llista amb les plantes lliurades a Montserrat, formada per un variable nombre  de més de seixanta plantes, que es descriuen amb el seu nom en llatí.

Segons el G. Frederic Fosalba es tracta de plantes al·lògenes, que no són pròpies de Montserrat, però que tenen propietats medicinals. És possible que es plantessin per atendre els soldats hospitalitzats a la colònia Puig prop de Montserrat, o els pelegrins que s’intentava que tornessin a la muntanya de Montserrat un cop els monjos havien marxat forçats per les circumstàncies.

De les 67 plantes, unes 50 no es troben actualment a Montserrat. Es tracta de plantes ornamentals de jardí, algunes d’exòtiques originàries  dels Estats Units, Xina, Himàlaia, Xile, Sud-àfrica, Brasil, Japó, Àsia, Mèxic,  Austràlia, Amèrica Central, Cuba, Itàlia o França.

Una desena havien estat cultivades com a plantes medicinals de l’hort botànic de Montserrat. D’altres han estat retrobades  actualment pel germà Frederic Fosalba en les herboritzacions sistemàtiques que fa per la muntanya de Montserrat, com per exemple  la Nepeta mussinii o Origanum majorana L., conegudes com a herba gatera i el marduix.

[Sense títol]

Erik Rangor Svensson (1910-1973)

Svenson

Svensson amb el P. Adeodat Marcet, 1942

Partida baptisme Svensson

Partida de baptisme d’Erik Rangor Svensson. Arxiu Centre de Coordinació Pastoral de l’Abadia de Montserrat. 18 desembre 1941

Svenson Svenson Carta Svensson Cedres

Fotografia de la plaça Abat Oliba, amb els tres cedres del Líban, enviada pel P. Inglés a Sventenius. 28 de març de 1958. Archivo Viera y Clavijo.

Erik Rangor Svensson (1910-1973)

Erik Rangor Svensson fou un botànic suec, que després de la Guerra Civil visqué durant uns quants anys a Montserrat, acollit pels monjos.

Svensson va treballar des  de 1934 fins a 1940  al jardí Marimurtra de Blanes, de la mà del seu propietari Karl Faust, que necessitava un botànic per a la seva direcció científica. Svensson havia estudiat i treballat a Suècia,  Alemanya, Suïssa i Txecoslovàquia.

A finals de 1935 Faust li va oferir el càrrec de primer jardiner i la direcció científica de Marimurtra. En esclatar la Guerra Civil, el botànic va intentar demostrar el caràcter neutral d’una institució botànica com Marimurtra però, degut a malentesos, les desavinences amb Faust van ser constants.

A finals de 1938, l’ambaixada sueca demanà a Svensson que es fes càrrec de la Colònia Sueca Catalana de Teià, que va acollir nens, fills d’orfes de combatents o evacuats del front de guerra. Van ocupar dues torres, una de la família Godó, propietària del diari La Vanguardia, i l’altra  dels Wallin, propietaris de la fàbrica de màquines de cosir Wertheim, on s’instal·là una guarderia i una colònia escolar en la qual es donava educació i alimentació sana en un entorn agradable i saludable. Al final de la guerra va presentar la dimissió del seu càrrec, ja que els antics propietaris van reclamar la restitució de les finques confiscades i es va tancar la colònia sueca.

En tornar Karl Faust, un cop acabada la guerra, els malentesos van continuar fins al trencament de la relació professional. Svensson es traslladà primer a casa dels amics Maria Teresa Bedós i el seu marit Antoni Núñez, per traslladar-se després a Montserrat, per intermediació de Josep María Nubiola i la seva esposa Carme Armangué, emparentada amb un monjo de Montserrat.

La comunitat benedictina de Montserrat acollí Svensson des de 1940 a 1943 i oferí al botànic cel·la i manutenció a canvi de la seva col·laboració en els treballs de camp i de preparació de plantes per a l’herbari de Montserrat  que portava a terme el P. Adeodat Marcet amb vista a la publicació de la Flora montserratina, que aparegué en fascicles i en llengua castellana, al Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural de Madrid.

Tenim constància per la seva partida de baptisme que Svenssonn es convertí al catolicisme a Montserrat i fou batejat l’any  1941. Llatinitzà el seu nom com a Sventenius i va viure a Montserrat com a oblat, apadrinat pel mateix P. Adeodat Marcet.

Segons O. de Bolós, Sventenius els va explicar a ell i al seu pare que a Montserrat “havia trobat un amic en el pare Adeodat Marcet, afeccionat a la botànica de tota la vida, i com, a desgrat de la diferència d’edats, tots dos junts feien alpinisme pels cims de Montserrat. Sventenius ens deia, rient, que tot i que el pare Marcet era petit i en aparença desnerit, de vegades ell, un jove nòrdic alt i atlètic, s’havia d’agafar a la corretja que duia com a cinyell el vell monjo perquè l’ajudés a pujar alguna roca difícil”.

Finalment, amb la  intermediació de l’advocat Noel Clarasó i gràcies a les relacions polítiques de l’abat Marcet, va trobar una feina adient al seu prestigi i professionalitat a l’Instituto Nacional de Investigaciones Agronómicas a Tenerife, per incorporar-se al jardí d’aclimatació de La Orotava a l’illa de Tenerife i posteriorment com a director del Jardín Botánico Viera y Clavijo de l’illa de Gran Canària.

Agraït sempre per l’acolliment i l’amistat dels monjos de Montserrat i particularment al P. Adeodat Marcet, Sventenius va dedicar el gènere Marcetella, al P. Adeodat Marcet, que el va  descriure, i una margarsa, espècie endèmica de l’illa de Gran Canària, a  l’abat Escarré, anomenada Argyranthemum escarrei.

L’amistat de Sventenius amb la comunitat de Montserrat superà de lluny els  anys de la seva estada. La correspondència va més enllà dels anys 60, malgrat que la seva presència a Montserrat fou només entre els anys 1940 i 1943.

Des de l’arxiu del Jardín Botánico Viera y Clavijo de l’illa de Gran  Canària ens han facilitat la correspondència rebuda per Sventenius del P. Adeodat Marcet, de l’Abat Escarré, els pares Adalbert Franquesa, Anscari Mundó, Romuald Díaz, Teodor M. Inglès, Gregori Estrada, Martí Roig o Antoni Tobella, o els germans Francesc  de Sales Perxachs o Fructuós M. Salabert.

En una de les cartes el P. Adeodat fa saber a Sventenius que rep llibres  de botànica per a la Biblioteca de Montserrat i li explica què en fa dels llibres que no són del seu interès:

“Le comunico que he recibido varios libros de Botánica, de Francia, entre ellos la Flore de France de l’Abbé Coste, Los Hieracinnes de Arvet-Touvet, Les Graminées, Les Cyeracées y Les Juncacées de Husnot y algunos otros menos importantes. (…). Sobre plantas cultivadas y de invernáculo han llegado también obras muy importantes, pero que para mi no me sirven y  algunas, las mejores, he entregado al P. que cuida de los jardines y otros las venden en la Librería Layetana de Barcelona.” 

En una altra carta, datada el març de 1958,  el P.  Teodor M. Inglés demana consell a Sventenius per recuperar els tres grans cedres del Líban, que hi ha a la font del portal, i que degut a les obres d’urbanització de la plaça Abat Oliba, —on s’estaven construïnt les cel·les—, havien quedat força malmesos.  Sventenius contesta la carta  l’abril del mateix any i aconsella que substitueixin el nou paviment impermeable que hi ha al voltant de les coníferes per uns grans forats d’uns cinc o sis metres de diàmetre i de mig metre de profunditat al voltant dels arbres, omplir-los amb terra de qualitat i complementar-ho amb reg abundant perquè tinguin més aire i humitat.

Frére Senén: Flore de Catalogne.- Barcelona: Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural, 1915.- D C 8º 40.3

Frére Senén: Flore de Catalogne.- Barcelona: Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural, 1915

Frère Sennen (1861-1937)

També herboritzà la muntanya, repetides vegades, entre els anys 1908 i 1935, Frère Sennen germà de la Salle i botànic occità. A l’obra Plantes d’Espagne hi ha algunes espècies de Montserrat recol·lectades per ell mateix, o bé per altres corresponsals, com el P. Marcet.

Pius Font i Quer (1888-1964)

Un altre treball florístic sobre Montserrat és el que dugué a terme Pius Font i Quer amb motiu de la preparació de la seva tesi doctoral  en farmàcia: Ensayo fitotopográfico del Bages. Durant aquells anys Font vivia a Manresa i va recórrer, tot herboritzant, la part obaga de Montserrat que forma part de la comarca de el Bages. A la tesi, que publicà a Maó l’any 1914, hi ha un bon nombre de plantes de Montserrat. Es tracta de la primera síntesi amb una informació seriosa sobre quines plantes existeixen realment a Montserrat, tot i que Montserrat hi és considerada marginalment. Va mantenir correspondència amb el P. Adeodat Marcet durant la confecció de la Flora montserratina.

Fou l’introductor de la fitoteràpia, o sigui el tractament de les malalties amb productes d’origen vegetal.  L’any 1961 publicava la primera edició de Plantas Medicinales. El  Dioscórides renovado, que tingué una àmplia difusió, amb la descripció botànica de les plantes i les seves virtuts terapèutiques de caràcter popular. L’any 1938 publicà Iniciació a la botànica, que ha esdevingut un llibre de capçalera per als iniciats en aquesta disciplina.

[Sense títol]

Oriol de Bolòs i Josep Vigo: Flora dels Països Catalans.- Barcelona: Barcino, 1984-2001

Oriol de Bolós i Capdevila (1924-2007)

Oriol de Bolós fou un botànic català, especialista en florística i geobotànica  dels Països Catalans i també de les regions mediterrània i macaronèsica. Formà part de diferents expedicions en l’àmbit internacional que passaven per Montserrat. L’any 1953 publicà Végétation de la Catalogne moyenne, on hi ha el primer esquema de la vegetació de Montserrat, amb una descripció sumària de les principals comunitats vegetals, i el 1967 publica Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura, que és un catàleg fonamental de les comunitats vegetals en una extensa franja costanera dels Països Catalans, que inclou Montserrat. Va escriure  la Flora dels Països Catalans (1984-2001), un esforç per registrar exhaustivament el coneixement acumulat fins al moment en aquest àmbit, que va dirigir amb Josep Vigo Bonada.

Guy Lapraz (1918-)

Guy Lapraz va elaborar la Carte phytosociologique du massif de Montserrat els anys 50. El mapa es va publicar a  Recherches phytosociologiques en Catalogne i posteriorment a l'Acta Geobotanica Barcinonensia.

És un mapa detallat a escala  1: 25.000 on Lapraz cita 70 inventaris fets al massís montserratí i  on s'il·lustren perfectament les diferències entre dos nivells bioclimàtics mediterranis que es corresponen a les zones elevades i a les zones de baixa altitud.

Aquest mapa representa una fita important en l'estudi botànic de Montserrat.

[Sense títol]

Josep Nuet i Badia, Josep M. Panareda i Clopés: Flora de Montserrat.- Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991-1993

Josep Nuet i Josep M. Panareda

Els resultats dels estudis sobre la flora de Montserrat que s’havien fet fins al segle XX eren parcials i bastant migrats, alguns inacabats. Les exploracions botàniques havien quedat reduïdes a un sector relativament limitat al voltant del monestir i fins a Sant Jeroni, que eren els llocs que recorrien tots els visitants. La resta de la muntanya continuava essent desconeguda per a la majoria dels botànics que visitaven Montserrat.

L’aparició de l’obra Vegetació de Montserrat (1980) i la  Flora de Montserrat en tres volums (1991-1993) de Josep Nuet i Badia i Josep M. Panareda i Clopés, canvià la situació de l’exploració botànica de Montserrat radicalment, ja que ofereixen una informació extensa sobre cada una de les espècies, acompanyada d’un estudi crític de la seva distribució a la muntanya i de la representació cartogràfica detallada. També inclouen claus de determinació i il·lustració abundant. Els estudiosos en general havien considerat que la flora de la muntanya era prou ben coneguda o que, per les poques espècies noves que podien trobar, no valia la pena dedicar-hi més esforços i orientaren els seus estudis cap a altres indrets més prometedors. La realitat ha estat ben diferent. Han aparegut espècies noves interessants, s’han pogut dibuixar amb detall i s’han desmentit errors que s’anaven repetint reiteradament.

[Sense títol]

Albert Arean: Flors de Montserrat.- Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015

Albert Arean

Altres iniciatives com les d’Albert Arean són una aproximació més a l’abast dels afeccionats, amb una gran riquesa fotogràfica, que apropa el món de la botànica al públic en general.

Teresa Bauzà. Gravat

Teresa Bauzà: Narcisus.- Gravat a l’aiguafort

Teresa Bauzà Navarro (1921-?)

Teresa Bauzà Navarro és una pintora i gravadora nascuda a Barcelona. El seu tema foren inicialment flors i bodegons, però cada vegada més es va inclinar cap a l’estudi de la flora i el món vegetal. Es tracta de gravats a  l’aiguafort on la tina es diposita a les parts gravades o buidades de la matriu de metall de ferro o zinc. Aquesta es recobreix d’una capa de vernís protector o de cera resistent als àcids. El gravador dibuixa amb un burí de punta cònica sobre la capa de vernís i arriba just fins al coure sense penetrar-hi. Posteriorment se submergeix la làmina amb el seu vernís en una solució d'aigua i àcid nítric. Aquesta solució corroeix el coure a les zones en què aquest no està protegit pel vernís i deixa uns solcs. El temps d'immersió de la làmina en l'àcid determina la profunditat de la línia en el gravat. Posteriorment es retira el vernís i la planxa ja està preparada per al procés d'estampació. S'impregna la superfície amb una tinta espessa que penetra en els solcs i es retira el sobrant. Es posa sobre la planxa un paper especial, humit per fer-lo una mica esponjós, i es passa per una premsa formada per una platina de metall i dos corrons. El paper penetra en els solcs i s'impregna de la tinta i s’obté una imatge simètrica a la de la matriu.

P. Oriol M. Diví. Gravat- Grav. IX D 73 bis

P. Oriol M. Diví. Gravat al boix

Pare Oriol Diví (1924-2013)

El monjo de Montserrat, P. Oriol M. Diví ja des de jovenet havia mostrat predisposició pel dibuix. A Montserrat orientà els seus dots artístics cap al treball amb la fusta de boix. Va tenir com a mestre el xilògraf Antoni Ollé Pinell i es va dedicar en gran mesura a l’art dels exlibris fins arribar a  tenir projecció i reconeixements internacionals. Els elements vegetals, vinculats al paisatge montserratí, no faltaven mai a les seves composicions.

[Sense títol]

Just M. Llorens: Evocació de Montserrat.- Gravat al linòleum.

Pare Just M. Llorens (1933-2020)

El P. Just M. Llorenç, monjo de Motserrat, es dedicà a gravar al linòleum composicions  d’inspiració montserratina acolorides a mà i inspirades en el seu mestre el P. Oriol Diví.

Flors G. Frederic

Frederic Fosalba i Julià (1971-)

El jove monjo Frederic Fosalba és, ara com ara, un continuador de la investigació botànica de llarga tradició al monestir de Montserrat. De mica en mica va organitzant el fons arxivístic compost d’un volum molt ric de correspondència entre el P. Adeodat Marcet i les principals personalitats del  món de la botànica de Catalunya i d’arreu. Col·labora en  la catalogació del fons de llibres de l’arxiu de botànica que, a partir d’aquesta exposició, és accessible a través del catàleg de la biblioteca. Difon a través de les xarxes socials nocions sobre flora  montserratina sempre acompanyades de belles fotografies.

Segle XX a Montserrat