Segles XVIII i XIX a Montserrat

 Joan Salvador: Viatge d’Espanya i Portugal (1716-1717).-Barcelona: Edicions 62, 1972.-   D XLIX 12º 197/66

Joan Salvador: Viatge d’Espanya i Portugal (1716-1717).-Barcelona: Edicions 62, 1972

La família Salvador

Sabem que, tot just acabada la Guerra de Successió, visità la muntanya Antoine de Jussieu, comissionat pel rei de França Lluís XV, i que l’acompanyà Joan Salvador i Riera, que a l’obra Viatge d’Espanya i Portugal explica quin recorregut varen fer per Montserrat. La dinastia dels Salvador formà el seu herbari, en el qual hi ha un grup de plantes de Montserrat.

Flora Española

Josep Quer: Flora española, ò Historia de las plantas que se crian en España.- Madrid : por Joachin Ibarra, 1762-1764.

Josep Quer (1695-1764)

 Josep Quer fou un botànic català, nascut a Perpinyà, que va escriure una obra en sis volums titulada Flora española, sobre les plantes de la península Ibèrica que va herboritzar personalment. Va fer servir els principis de Tournefort per a la classificació de les plantes i va ser molt crític amb el nou sistema de classificació de Carl von Linné, que tenia molt bona acceptació arreu d’Europa. Quer també va fer dues visites a Montserrat. Moltes de les dades que hi recollí són consignades en la seva Flora Española. Aquesta obra també ens confirma l’existència del jardí botànic propi de la farmàcia del monestir: «La primera vez que vi esta famosa Angélica en España, fue en el Jardín de la Botica del Monasterio de Nuestra Señora de Montserrat, y los Padres disfrutan también el gusto de tenerla en los balcones y ventanas en macetas».

Joan Ametller i Mestre i Antoni Sala i Domènech

També herboritzaren a Montserrat, entre els anys 1789 i 1790, els apotecaris Joan Ametller i Mestre i Antoni Sala i Domènech, que foren encarregats per Francisco de Zamora  de recórrer la muntanya i investigar les plantes que s’hi fan a fi de compondre una flora disposada per ordre alfabètic indicant  el nom llatí, castellà i català de cada planta, i l’indret de la muntanya on es cria. Aquesta flora havia de formar part de la Descripción geográfica, natural y política de la Montaña de Montserrate, una obra de gran volada que projectà Francisco de Zamora, seguint una mica la pauta d’altres obres fetes per viatgers estrangers sobre la muntanya, però que no arribà a completar.

No es coneix el contingut del treball florístic aplegat pels apotecaris Ametller i Sala, però, pel que es desprèn de les cartes que es conserven, havien fet una exploració intensa a molts indrets de la muntanya, cosa que fa intuir que podien haver reunit un catàleg de plantes força extens i documentat.

Josep Peix (f. XVIII- c. XIX)

L’herbolari de Barcelona Josep Peix va herboritzar la muntanya de Montserrat. Cap a l’any 1792 treballava en un projecte, pel que sembla inspirat en el de Francisco de Zamora, per fer una història natural i eclesiàstica de Montserrat.

Va escriure un  manuscrit titulat Plantas usuals iluminadas per Joseph Peix, que es conserva al Centre Excursionista de Catalunya. Cada làmina conté el dibuix de la planta amb el nom científic a la part superior, i al peu el nom català.

Antoni Josep Cavanilles: Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia.- Madrid: CSIC, 1958.- D VII Fol 130

Antoni Josep Cavanilles: Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia.- Madrid: Imprenta Real, 1797

Antoni Josep Cavanilles (1745-1804)

Cavanilles fou un sacerdot, botànic i naturalista valencià seguidor de les teories de Linneu en fer un inventari de la flora peninsular. Fou el director del Jardí Botànic de Madrid. La seva principal obra fou Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia de l’any 1797.  Va ser un gran difusor de llibres francesos de ciències, geografia, viatges, botànica i religió a l’estat espanyol.

Wilhelm von Humboldt: Montserrat: a la vora de Barcelona.- Palma: J.J. Olañeta, 2019.- Mont I 12º 19

Wilhelm von Humboldt: Montserrat: a la vora de Barcelona.- Palma: J.J. Olañeta, 2019

Wilhelm von Humboldt (1767-1835)

Cal destacar la visita que féu a Montserrat, el 1799, el científic alemany Alexander von Humboldt, naturalista i geògraf que estudià la constitució geològica i el mantell vegetal de la muntanya. Les descripcions i els relats sobre Montserrat, tant d’Alexander von Humboldt com del seu germà Karl Wilhelm, causaren una gran impressió a Alemanya, fet que ajudà a popularitzar Montserrat al centre d’Europa: “El massís de Montserrat consta d’uns sis o set nivells, és a dir, d’un conjunt de parets rectes que estan travessades per sis o set petits plans inclinats. Al nivell inferior encara hi trobem vinyes  i als altres hi ha una flora diversa i abundant d’arbres, arbustos i herbes de diferents tipus. La vegetació s’estén fins a les agulles més altes, i fins i tot entre les escletxes de les roques s’hi enfilen alguns matolls,” (p. 92-93).

Laborde

Alexandre de Laborde: Voyage pittoresque et historique de l’Espagne.- Paris: Pierre Didot, 1806

Alexandre de Laborde (1773-1842)

L’aristòcrata francès Alexandre de Laborde, en els seu Voyage pittoresque et historique de l’Espagne, publicat entre 1806 i 1820, representa el jardí del monestir, on hi ha un hort amb carxofes i cols.

Miquel Muntadas: Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir.- Manresa: Pablo Roca, 1876.- Mont I 12º 38

Miquel Muntadas: Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir.- Manresa: Pablo Roca, 1876

Miquel Muntadas (1808-1885)

De totes les expedicions botàniques per Montserrat en coneixem quatre flores d’un valor desigual, fetes per botànics no professionals: el Catálogo de la historia de Montserrat de l’abat Muntadas, la Flora de la muntanya de Montserrat de Joan Montserrat i Archs, la Flòrula montserratina d’Estanislau Vayreda i Vila i la Flora montserratina del P. Adeodat Marcet.

L’any 1867, l’abat Miquel Muntadas publicà un llibre que titulà Montserrat:  su pasado, su presente y su porvenir, ó lo que fué hasta su destrucción el año 1811, o lo que es desde su  destrucción y lo que será en adelante, que tracta de la muntanya, de les ermites i de la història del santuari i del monestir, i en el qual hi ha la primera flora de Montserrat. Aquesta flora porta l’encapçalament següent: Flora montserratina, ó, Catálogo de las plantas medicinales que vegetan en la montaña de Montserrat, con sus nombres latino, español y catalán, y usos á que se destinan ó pueden dedicarse.

El mateix autor diu que ha trobat aquest catàleg a l’arxiu del monestir i un amic l’ha traduït. És de fet la primera flora de Montserrat que es coneix impresa, però és incompleta i no gaire correcta. El catàleg conté 785 espècies ordenades alfabèticament. Inclou les plantes vasculars, els líquens i els fongs, alguns dels quals no es fan naturalment a la muntanya. Aquestes espècies devien ser cultivades a l’hort botànic de l’abadia, tal com diu el títol del catàleg, per a proveïment de la farmàcia del monestir, que atenia tant els monjos com els pelegrins. Nuet i Panareda el situen confeccionat entre 1785 i 1795 tot resseguint els noms pre o postlinneans de les espècies citades.

Miguel Colmeiro: Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña,…Madrid: Viuda e hijos de Antonio Calleja, 1846.- D C 8º 52

Miguel Colmeiro: Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña,…Madrid: Viuda e hijos de Antonio Calleja, 1846

Miguel Colmeiro  Penido (1816-1901)

Ja entrat el segle XIX, el botànic Miguel Colmeiro y Penido va publicar l’any 1846 un  Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, particularmente en las inmediaciones de Barcelona. L’obra transcriu, sense crítica, les dades de l’herbari Salvador i altres que recollí personalment en les exploracions que féu al voltant de Barcelona. Aquesta obra, la primera flora catalana, ha estat ignorada sistemàticament pels estudiosos, a causa del nombre tan elevat d’errors que conté. Aquest fet s’evidencia en una dedicatoria de Carles Pau a l’obra Gazapos botánicos cazados en las obras del señor Colmeiro que es director del Jardín Botánico de Madrid, on diu textualment: “Todas las obras del  Sr. Colmeiro no valen lo que cuesta el papel en que se han escrito. El autor.”

 Antonio Cipriano Costa: Introducción a la flora de Cataluña: catalogo razonado.- Barcelona: Imprenta Barcelonesa, 1877.- D D C 12º 13

Antoni Ciprià Costa: Introducción a la flora de Cataluña: catalogo razonado.- Barcelona: Imprenta Barcelonesa, 1877

Antoni Cebrià Costa i Cuxart (1817-1886)

També herboritzà Montserrat  Antoni Cebrià Costa i Cuxart, el botànic català més important del segle XIX. En el seu herbari es conserven molts plecs col·lectats a la muntanya, i en publicà moltes dades en la seva Introducción a la Flora de Cataluña y Catálogo razonado de las plantas observadas en esta región, editada l’any 1864. A la seva obra enumerà 2.684 espècies, que representen el 75% de  les que després s’han descrit.

 Joan Teixidor i Cos: Flora farmaceutica de España y Portugal.- Madrid : J. M. Ducazal, 1871.- D C 8º 31

Joan Teixidor i Cos: Flora farmaceutica de España y Portugal.- Madrid : J. M. Ducazal, 1871

Joan Teixidor i Cos (1838-1885)

 Teixidor va ser un farmacèutic i naturalista català amb càtedra de farmàcia a les universitats de Barcelona, Santiago de Compostel·la i Madrid. Estudià les plantes de Montserrat i en publicà moltes referències a la Flora farmacéutica de España y Portugal.

Joan Montserrat i Archs (1845-1895)

Joan Montserrat, fou metge, escriptor i militant catalanista, posseïdor d’una gran cultura, herboritzà a Montserrat entre els anys 1872 i 1882, en alguna ocasió en companyia de Ramon Masferrer, botànic vigatà i metge militar, que també estava interessat per la flora montserratina, i escriví un catàleg florístic: Flora de la muntanya de Montserrat, pel que sembla, pels anys 1885-90, en el qual recull altres indicacions antigues de plantes de la muntanya, com les de l’herbari de Pourret que eren recol·lectades a Montserrat, que li facilità Joan Teixidor, i altres de contemporànies. Totes les obres biogràfiques que tracten de Joan Montserrat, coincideixen a manifestar que el seu arxiu i els seus manuscrits desaparegueren a la seva mort. Tanmateix, coneixem el contingut de la flora per la còpia que en féu el P. Adeodat Marcet i que és dipositada a l’abadia de Montserrat.

Cadevall: Flora de Catalunya

Joan Cadevall: Flora de Catalunya.- Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències, 1915-1936

Joan Cadevall (1846-1921)

La Flora de Catalunya, es sis volums, és una fita important i sense precedents en la història de la botànica catalana. 

La seva edició fou impulsada per l'Institut d'Estudis Catalans, amb la voluntat de fer una gran flora catalana descriptiva i il·lustrada prenent com a model la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes, de l'abbé Hippolyte Coste.

Precisament de l'obra de l'abbé Coste  es van utilitzar els gravats de les espècies comunes que il·lustren tot el text. L'obra va ser continuada per Pius Font i Quer. Al llarg de l'obra hi ha moltes plantes citades que foren recollides a Montserrat.

També cal que fem esment del centenar de plantes de Montserrat que Joan Cadevall va  publicar en un treball titulat Plantas citadas en Montserrat de existencia dudosa, on recopila unes 350 plantes que altres autors, com per exemple Colmeiro,  havien atribuït a Montserrat sense cap mena de crítica. És considerada la primera obra moderna sobre la flora de Montserrat, que va contribuir a facilitar la tasca al P. Marcet, quan tot just començava a formar l’herbari de la Flora montserratina. El 1897 va publicar l’obra Flora del Vallès i va reunir un herbari de  8000 exemplars.

Cadevall va mantenir una intensa relació epistolar amb el P. Adeodat Marcet,  amb qui col·laborà sovint en la confecció del seu herbari. Les cartes es conserven a l’Arxiu de Botànica de l'Abadia de Montserrat.

Carles Pau: Notas botánicas á la flora Española.- Madrid : Escuela del Hospicio, 1887-1895.- Arxiu Botánica Armari 3 20.1

Carles Pau: Notas botánicas á la flora Española.- Madrid : Escuela del Hospicio, 1887-1895

Carles Pau (1857-1937)

Un altre botànic destacat fou Carles Pau, apotecari de Sogorb que va dedicar la vida a demostrar que valia més que “els savis oficials”. Va fer un herbari de 80.000 plantes i reuní una biblioteca amb 700 volums. Va crear la Sociedad Botánica Barcelonesa l’any 1871, al marge de la Universitat. Va mantenir una gran amistat i correspondència amb el P. Adeodat Marcet.

Estanislau Vayreda: Flora montserratina.- Arxiu Botànica Armari 3. Manuscrit.

Estanislau Vayreda: Flora montserratina. Manuscrit

Estanislau Vayreda i Vila (1848-1901)

Vayreda fou farmacèutic, botànic i propietari rural, que ja havia publicat un treball sobre flora de Catalunya amb força dades de Montserrat, l’any 1897 recull a La Flòrula montserratina els resultats de les visites i herboritzacions que havia fet a la muntanya entre els anys 1874 i 1895. L’important herbari que reuní, actualment dipositat a l’Institut Botànic de Barcelona, és de gran importància per a l’estudi de les plantes de Montserrat. Com en el cas de la flora inèdita de Joan Montserrat, hem pogut conèixer la flora inèdita de Vayreda a través de la còpia que en féu el P. Marcet i que és guardada en el seu arxiu.

Segles XVIII i XIX a Montserrat