Salta al contingut principal

Segles XVI-XVIII a Montserrat: manuscrits de botànica i aplicacions mèdiques

Martín Sarmiento: Apuntes de botánica.- [Entre 1762 i 1758].- Ms. 12

Martín Sarmiento: Apuntes de botánica.- [Entre 1762 i 1758].- Ms. 12

Francesc Balfagón: Tratado de remedios.- 1711.- Ms. 829

Francesc Balfagón: Tratado de remedios.- 1711.- Ms. 829

Notas de algunas plantas y alguns remeys.- [ca. 1700].- Ms. 1285

Notas de algunas plantas y alguns remeys.- [ca. 1700].- Ms. 1285

Els manuscrits botànics de la Biblioteca de Montserrat

L’interès per la botànica mèdica es veu reflectida a la Biblioteca de Montserrat amb una sèrie de manuscrits que mostren l’interès per obtenir medicaments d’origen natural durant el segle XVIII.

Destaquem les obres dels benedictins Martín Sarmiento (Ms. 12) o Francesc Balfagón (Ms. 829), o bé l’obra anònima Nota de algunas plantas y alguns remeys (Ms. 1285) que aportaven solucions senzilles a partir de l’ús de plantes medicinals.

En el manuscrit de Balfagón podem observar que els tractaments eren personalitzats als mals de monjos concrets, com el cas del P. Noviala.

Tomás Rajadell: Historia de Monserrat. Sumario de las villas, lugares quadras jurisdictiones feudos rentas derechos y preheminencias que el Monasterio de Ntra. Señora de Monserrat tiene y possee en el Principado de Cataluña y otras partes.- [ca 1630].- Manuscrito 597 USC.

Tomás Rajadell: Historia de Monserrat. Sumario de las villas, lugares quadras... que el Monasterio de Ntra. Señora de Monserrat tiene y possee en el Principado de Cataluña....- [ca 1630].- Manuscrito 597 USC.

Altres manuscrits relacionats amb l'Abadia de Montserrat

Hi ha documentada, ja al segle XVI, una apotecaria i especieria al monestir de Montserrat que s’adreçava tant als monjos com als pelegrins que pujaven sovint a la muntanya i que tenia un doble accés públic i privat.

Tenim constància d’un inventari manuscrit, amb un llistat de productes de la botica del monestir de l’any 1589, entre el qual se citen píndoles, ungüents, xarops, olis, i espècies com nou moscada, pebre, canyella, clau, gingebre, pebre, encens, malagueta, safrà, sucre, alguns dels quals arribaven com a almoina habitual del rei de Portugal.