Paradisus montserratensis : botànica a la Biblioteca de Montserrat

L’emplaçament singular del monestir de Santa Maria de Montserrat  i les necessitats derivades de l’acolliment dels pelegrins van propiciar, ja des de molt antic, la creació de tot un conjunt de serveis de caràcter mèdic i sanitari a Montserrat destinats als pelegrins, als pobres i  també als monjos i ermitans.

Per altra banda, i de portes endins, la regla de Sant Benet, redactada entre els anys 534-550, estableix que s’han de cuidar els malalts i això obrí la porta a crear espais per als malalts, per a les medecines i per a  l’hort medicinal on les plantes eren cultivades pels monjos. S’hi experimentava a partir de les descripcions de les plantes dels textos clàssics que s’havien tramès al llarg dels segles. Per a l’elaboració dels remeis s’utilitzaven moltes substàncies, la majoria provinents del regne vegetal, anomenades simples.

L’interès per la botànica  a l’Abadia de Montserrat, doncs, ve de lluny  i això es reflecteix també en els fons de la seva biblioteca, on es troben moltes de les obres cabdals de la història de la botànica, algunes d’elles incunables. També llibres que van des del segle XVI fins ben entrat el segle XX, així com gravats, documents i manuscrits  amb consells i remeis casolans i fins i tot herbaris de la flora montserratina, mostra de l’interès que hi ha hagut al monestir per la botànica i que arriba fins als nostres dies.