Segle XIX

Charles Darwin: L'origen de les espècies.- València, Barcelona: Universitat de València, IEC, 2009.- D C Fol 75

Charles Darwin: L'origen de les espècies.- València, Barcelona: Universitat de València, IEC, 2009

Introducció

El segle XIX és el moment en què s’estudien les drogues vegetals per trobar-ne els principis actius i s’aïllen els alcaloides de l’opi i la quinina, entre d’altres. Aquest aïllament dels principis actius i la seva posterior síntesi al laboratori porta a un progressiu  abandonament de les plantes medicinals com a instrument terapèutic en la medicina oficial i la seva utilització queda reduïda a la medicina popular i entre els naturalistes.

Jean Baptiste Lamarck; Augustin Pyramus de Candolle: Synopsis plantarum in flora gallica descriptarum.-Parisiis : apud H. Agasse, 1806.-  D C 8º 550

Jean Baptiste Lamarck; Augustin Pyramus de Candolle: Synopsis plantarum in flora gallica descriptarum.-Parisiis : apud H. Agasse, 1806.

Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829) 

Lamarck va ser un naturalista francès i un dels primers a defensar la idea de l'evolució dels éssers vius proposant una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals. La seva teoria evolucionista es basava en tres eixos principals: l’ús i el desús, la generació espontània i la tendència immanent a una major complexitat. Aquesta teoria va ser superada posteriorment per la teoria de l’evolució de les espècies de Darwin.

Charles Darwin: L'origen de les espècies.- València, Barcelona: Universitat de València, IEC, 2009.- D C Fol 75

Charles Darwin: L'origen de les espècies.- València, Barcelona: Universitat de València, IEC, 2009

Charles Darwin (1809-1882)

Una de les teories  més importants  sobre l’evolució va ser la del naturalista Charles Darwin a  l’obra The origin of species l’any 1859, on va establir les bases de l’actual teoria de l’evolució, afirmant que totes les espècies d’éssers vius han evolucionat a través del temps a partir d’un avantpassat comú mitjançant un procés denominat selecció natural.

Rambosson: Histoire et légendes des plantes.- Paris : F. Didot. Fr. Fils et Cie., 1871.- D C 8º 45

Rambosson: Histoire et légendes des plantes utiles et curieuses.- Paris : F. Didot. Fr. Fils et Cie., 1871

Jean Pierre Rambosson (1827-1886)

L’obra Histoire et légendes des plantes utiles et curieuses, de Rambosson forma part de les obres francòfones molt ben il·lustrades que utilitzà el P.  Adeodat Marcet durant els seus treballs sobre la flora montserratina. 

És un llibre decorat amb més de 100 gravats al boix. Relata fets històrics i llegendaris sobre plantes curioses: haixix, vinya, pinya, tabac, violeta, arbre de cacau, nenúfar, etc.

Segle XIX