Segle XIX
Introducció
El segle XIX és el moment en què s’estudien les drogues vegetals per trobar-ne els principis actius i s’aïllen els alcaloides de l’opi i la quinina, entre d’altres. Aquest aïllament dels principis actius i la seva posterior síntesi al laboratori porta a un progressiu abandonament de les plantes medicinals com a instrument terapèutic en la medicina oficial i la seva utilització queda reduïda a la medicina popular i entre els naturalistes.
Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829)
Lamarck va ser un naturalista francès i un dels primers a defensar la idea de l'evolució dels éssers vius proposant una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals. La seva teoria evolucionista es basava en tres eixos principals: l’ús i el desús, la generació espontània i la tendència immanent a una major complexitat. Aquesta teoria va ser superada posteriorment per la teoria de l’evolució de les espècies de Darwin.
Charles Darwin (1809-1882)
Una de les teories més importants sobre l’evolució va ser la del naturalista Charles Darwin a l’obra The origin of species l’any 1859, on va establir les bases de l’actual teoria de l’evolució, afirmant que totes les espècies d’éssers vius han evolucionat a través del temps a partir d’un avantpassat comú mitjançant un procés denominat selecció natural.
Jean Pierre Rambosson (1827-1886)
L’obra Histoire et légendes des plantes utiles et curieuses, de Rambosson forma part de les obres francòfones molt ben il·lustrades que utilitzà el P. Adeodat Marcet durant els seus treballs sobre la flora montserratina.
És un llibre decorat amb més de 100 gravats al boix. Relata fets històrics i llegendaris sobre plantes curioses: haixix, vinya, pinya, tabac, violeta, arbre de cacau, nenúfar, etc.
